Finalitzat el dia d’ahir, es pot dir que la jornada festiva del 9 d’Octubre va ser tot un èxit. Malgrat, això sí, els anecdòtics crits dels quatre gats de sempre.
Més de vint anys de PP havien deixat la celebració en una sort d’acte folklòric que buscava dividir i confrontar. Si tens un poble dividit en relació a qüestions simbóliques, és més fàcil que aquest no proteste massivament quan la corrupció galopa pel teu partit. Fins i tot encara que els mitjans es facin ressò. Així, s’han deixat de banda durant molts anys àmbits que veritablement interessen a la gent i que poden fer la seua vida millor.
I quines qüestions són aquestes? Un finançament més just i equitatiu respecte a la resta de l’Estat i l’aposta efectiva del País Valencià com un centre neuràlgic articulat dins d’un corredor mediterrani més que necessari.
Aquestes reivindicacions són possibilitadores de la contrucció d’una identitat en sentit positiu. Una identitat que done una cohesió efectiva en aspectes concretes. A més, no es deixen fora cap substrat de la població, ja que tots es poden identificar amb el mantra referit. En un sentit similar, també podem trobar la noció de “comboi” que tant bé va saber utilitzar l’humorista Adrià Alemany. Concepte que arriba a agregar a molts, a la majoria, sense deixar fora a ningú de manera directa. A qui no li agrada comboiar-se?
Així doncs, es tracta d’establir lligams identitaris en relació a allò que més uneix, que no és una altra cosa que la búsqueda vida més digna, amb més possibilitats i, per tant, millor.